ostres nena que dius ???.... be pobreta ja no pateix més , un petó molt fort meu i de la Mila !! per totes dues
Mont Sureda el 21 març a les 10:23 ohhh. un petó ben fort cosineta
Gloria Merhej el 21 març a les 10:34 Ah!!..Mi Muñeca (mi gata) me pidio que les escribiera que ella tambien lo siente mucho...Y dice que aunque no le gustan los perros la Buti era su prima y a ella como estaba lejos si la queria..Un beso..
Juan Cabrera el 21 març a les 10:38 Princesita, lo siento mucho. Piensa en todo lo bueno que has vivido con ella y quedate con eso, lamentablemente la naturaleza es asi para todos.Animo guapa, te queremos !!!!!!!
Victor Hurtado el 21 març a les 10:43 Ho sento molt un petó i una abraçada
Juan Cabrera el 21 març a les 10:57 Guapa, siento mucho tu perdida. Recibe un besote, una caricia, un fuerte abrazo y mucho cariño de mi parte.
Victor Hurtado el 21 març a les 11:04 Un peto molt fort Iolanda y siempre recordaré a "la rubia más guapa de la Costa Brava"
Mireia Garcia Feixas el 21 març a les 11:30 ...que? bueno..la pobra crec que ja no podia més.. ! muaa*
Isabel Verdaguer Tenas el 21 març a les 13:24 oh!! ho sento .
Gloria Merhej el 21 març a les 14:52 Iola..Amalita..y toda su familia...Quiero que sepan que nosotros entendemos y sufrimos la perdida de Buti porque la rubia ya se habia vuelto parte de nuestro grupo...El que haya vivido tantos años da fe de la dedicación y amor que se tuvieron entre si..Algun dia nos volveremos a encontrar con ella allá arriba y podremos volver a jugar y a sentirsu amor eternamente....Recuerden que el cielo de los perros existe...Y ella está allá...Un beso, un abrazo y mis oraciones desde Atlanta con ustedes en este momento tan triste...
Núria Verdú Ventura el 21 març a les 17:45 oooooohhhhhh!!!! kuan m'ho han dit m'ha entrat molta tristor i alhora molts bons records. Formava part d'un passat molt bó. Un petó molt fort!!!!! em sap molt de greu!!!!! un peto
Librada IProu el 21 març a les 17:55 Ostres, em sap molt de greu. Jo crec que ha viscut tants anys gràcies al canrinyo que li donàveu. Animitus, i molts petons a totes dues.
Marta Bascu Casals el 21 març a les 20:53 Ostia tia, quin greu!!! un petonàs guapas
Marta Mas Maso el 22 març a les 09:18 Anims wapes¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ sempre us queda la Iaia, cuideu-la Clara Comas Busquets Em sap molt greu la perdua de la Buti, però ja havia viscut tot el q li tocaba i millor imposible. Des d'on sigui us vigilarà i ajudarà!!un ptonet a las dues. 22 març Ds 16:00
Teresa Ros Miralpeix ho sento molt, moltíssim, una abraçada ben forta i un petonas Ds 21:18 Maite Comas Barnes el 23 març a les 11:26 Em sap molt de greu Amàlia. Us deixarà un buit enorme, tan petitona com era! Una abraçada
Imma Chamorro Pentinat Avui a les 10:19 Hola Amàlia. Ho sento moltíssim! potser no t'ho creuràs però estic plorant com una bleda. M'ha fet molta pena. Encara me'n recordo quan la vas robar als gitanos ;-) No sabia si encara la teníeu, feia tants anys que no la veia... i em sabia greu preguntar. A mi també se'm va morir una gossa, la Trufa, l'estiu passat... Ara estareu molt tristes però d'aquí un temps quan la recordeu tindreu un somriure a la cara en comptes de llàgrimes. Que maca que era!! Una abraçada molt forta, també a la Iolanda. Imma
Eva Pijuan Pobre Buti sempre la recordaré amb un somriure,ara no pateix. Una abraçada per vosaltres dues.
Eva Pijuan Pobre Buti sempre la recordaré amb un somriure,ara no pateix. Una abraçada per vosaltres dues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada